Entradas

TRAJES A MEDIDA: a Isidro Mallol y Marina Zamora

Imagen
Humildad: de un gran ser, lo Primer Sabio (Fragmento "La vida es sueño"-Calderón de la Barca-) Cuentan de un sabio que un día tan pobre y mísero estaba que sólo se sustentaba de unas yerbas que cogía. «¿Habrá otro -entre sí decía- más pobre y triste que yo?» Y cuando el rostro volvió halló la respuesta, viendo que iba otro sabio cogiendo las hojas que él arrojó... Segundo Sabio (autoría propia) Indigente soy tal vez necio y vulgar, ni te atrevas. Obras humilde más llevas la tez con cierta altivez. Viento a favor dice el juez iluso quien te ve amante del honor más elegante. Ahora mírame y dime buen amigo, ¿quién te oprime la oculta ira y su desplante? Escucharle de veras el primer sabio hacía, a lo que le contestó: Primer Sabio (Fragmento "La vida es sueño"-Calderón de la Barca-) Quejoso de mi fortuna yo en este mundo vivía, y cuando entre mí decía: ¿habrá otra persona alguna de suerte más importuna? Piadoso me has respondido. Pues, volviendo a mi sentido, hallo que ...

TRAJES A MEDIDA: a Cristina Mallol

Imagen
Cierro las puertas, la noche despierta. Atrás quedó el rayo que al suelo agrieta. Mientras, la luna en mano diestra abierta, place al protagonismo al que interpreta absorto, ciertos astros en reyerta. Nadie habla, la barbacoa protesta. Anclada en su rincón, aún reclama risas con cerveza, vermut y fiesta. Insomnios nocturnos, juerga en pijama. ¿Oís las campanas? ¡Viva la orquesta!

TRAJES A MEDIDA: a Lali Cherta

Imagen
  18 de junio 2023 Enamorado de mi tierra en sombra lidio con la hiedra que urde sin fin aretes firmes sobre ajada alfombra. Ríe el águila, oficiará el festín borracho, harto de sabidas raíces. Ocultas aún y sin querubín lacran las mías nuevas... cicatrices.

TRAJES A MEDIDA: a Albert Caminal Mallol

Imagen
26 de mayo 2023 Censurado en desolado desierto oscuro ósculo del hiriente viento. Renegarte jamás, en fértil huerto andaré por ti, a tu lado, muy atento. Zurciré de hiel el estrés ajeno, ocultas huellas huirán del vil cuento.  No me niegues, soy sombra, tu cimiento...

Y ENTRE LIBROS ANDA EL JUEGO a Mª Angeles López: De vuelta... a mí

Imagen
¿Hacia dónde nos lleva la estela de lo que callamos?   De vuelta a casa - Libro de Kate Morton: reseña, resumen y opiniones (lecturalia.com) Camisa verde perlada, ¿no es mi alma la que vuela con su baile y sin... mí? Turquesa, ¿es la piedra anular en mi camino? Topacio, ¿el rojo añejo de mi corazón? Ambas, ¿comparten sus granos de arena,  sus espigas de trigo, conmigo?  Y en su día a día, ¿de olvido visten toda sinrazón? Vértigo incansable, un juego interminable del casi nunca jamás, en el que a la niñez retrocedemos para comer juntos, esmeraldas como caviar, sin embargo, es lo agudo el valor más obtuso en este galimatías del perder y ganar. Mujer, que sin discutir, acepté mi pasado, la paz, por momentos, añoro en fugaces presentes.  Mas, no hablaré del futuro, ¿ideal o abstracto?  En mí, un tesoro de rubíes aún brilla en el recuerdo más candente. Pero, en el entretanto de esta realidad ya leída, ojalá, mi silencio en versos confesara que en su pretendida retóri...

Y ENTRE LIBROS ANDA EL JUEGO a Aleix Caminal: Dalt del pont...

Imagen
 "Cal imaginar les runes perquè han desaparegut,  cal imaginar els morts perquè han estat esborrats..." Cal imaginar-nos en el pont per poder reviure del nostre violí, la bellesa, que és l'estela, a vegades difusa, per la nostra fosca història. Democràcia, Autocràcia. Capitalisme, Comunisme. República, Monarquia. Ric, per no desesperar-me... Sota el pont, el buit. Runes, vincles trencats per un segon de ceguera, per un acarnissat improperi de la gran Humanitat. Tranquils? Les segones parts, diuen, són més dolentes... més radicals. De nit, el fred fa la resta: noms i més noms es barallen per renàixer de sota les cendres. En el mur blanc on viu el xiprer, ja no són res, ja no som res... Tu, jove encara, d'aquest present i futur. Mirada nova, intel·ligència innata, rebutja la immortal escòria reconeguda, De la selva, sigues l'ésser de lliures petjades, el rei nu que ofegui el fals rugit dels guanyadors mancats de mànigues amples. I dalt d'aquest pont ens mirem, e...

Y ENTRE LIBROS ANDA EL JUEGO a Jordi Caminal: Romandre... amb mi

Imagen
Al teu costat, els nostres somnis, els nostres records, restaran sempre... amb tu. De la terra, tronc, arrels i un destí:       branca a branca,       fulla a fulla. Ara, seu en aquest racó... amb mi. Somia, davant la casa dels meus records, una antiga mimosa al costat del remor suau de l'aigua d'un aïllat estanc. Encara es mouran els taronges i daurats sota el transparent mirall? A la vida, escollim, i la imprescindible memòria gravem com el sol i la lluna, en el seu viatge, ho fan amb el dia, ho pacten amb la nit. Camins, camins...       Tu, em vas agafar de la mà com si no res.       Jo, com si tot... Camins, camins...       Els teus ulls, em van mirar com si no res.       El meus, com si tot... Camins, sempre diferents camins... La vida, una llar de foc ben encesa:       tot es crema menys la seva posada en escena,       tot, és mirar-se als ulls agafats de les man...

Y ENTRE LIBROS ANDA EL JUEGO a Miguel Ángel Zamora: Con ellas, tú, siempre estarás... en mí

Imagen
Ella, las amó desde el primer día... Él, ahora, las riega y regará hasta el fin de sus... días. ¿Qué serán de tus plantas sin ti? Tú que sin ellas, eras río sin sus piedras. Torrente de lluvia descontrolada hacia cumbres desoladas, tristemente desiertas. Yo, las cuidaré por ti. Seré el sol de cada mañana, tibia luna de madrugada. Fuente continua dos veces por semana. Fertilidad inmune de toda plaga. Hartas de llorarle a la luz que nunca llega, al viento, al anochecer, siempre le preguntan: ¿dónde estará tu estrella, dónde estará? Yo, te la cogí a escondidas, una vez, en el mar dormida y, junto a ellas, como a un tesoro, la enterré cual semilla viva. Tus latidos, ellas, los escucharán por mí más revivirán ellos, su verdor, en su ansias de vivir. Razón, ¿para y por quién no me debo rendir? Y, te riego cada día, para ti... por mí.  

Y ENTRE LIBROS ANDA EL JUEGO a Elvira Rodríguez: En su cajón bien guardado...

Imagen
"Sólo se quiere de verdad una vez en la vida... "        En su cajón bien guardado... 30 de octubre 2022 Y me la encontré ayer haciendo sus labores. Al calor de la lumbre, acompañada de su hilo y aguja, inició el más valioso de sus bordados... Aquella lentitud que siempre añoramos, vencía ahora al deber impuesto a corto plazo. De puro mirar y exquisita maestría, era su destreza la que vestía, punto a punto, los colores escondidos en su regazo: verde, azul, rojo, amarillo, blanco... "El olivo de verdes aceitunas al cobijo de un cielo azul dormía. Cerca, una pareja de honradas cunas. Un ramo de amapolas ella asía. Él, el sí de las mil y una fortunas. Blanca, blanca, blanca, mi fiel paloma. Blanca, blanca, blanca, libre y soñada. Bello es tu volar, de alma enamorada. Bella es tu suerte, de oro y fresco aroma." Y me la encontré ayer haciendo sus labores, una canción cantaba, una canción de amor... bordaba.

Y ENTRE LIBROS ANDA EL JUEGO a Víctor Mallol y a Sergi Caminal: Por favor permíteme que me presente...

Imagen
UN DIÁLOGO entre: Rick Dalton y Satán Rick Dalton, protagonista de la serie de televisión western Bounty Law, teme que, al no ser ya tan joven y tener problemas con el alcohol, su carrera haya terminado. El agente de casting Marvin Schwarz le aconseja que haga spaghetti westerns, pero Dalton siente que están por debajo de él... ( leer más ) ----- "En Rick aixeca la vista i mira l'agent directament al ulls. En Marvin conclou: — És venial. En Marvin somriu a l'actor. L'actor li torna el somriure. — Però requereix una mica de reinvenció  — afegeix l'agent. — I en què m'he de reinventar?  — pregunta en Rick. — En una persona humil  — contesta en Marvin." (Hi havia una vegada en Hollywood-Quentin Tarantino) RICK DALTON: —No, no. no!!! Em dius què? Anar on? Mira'm bé, sí, mira'm bé! Sóc com aquell diable que encara desitja trencar el mur de les ànimes blanques. Ara, deixa'm sol. No és per tu, ni per mi, sino per ell. Ell, la meva compasió més amable....