Y ENTRE LIBROS ANDA EL JUEGO a Aleix Caminal: Dalt del pont...

 "Cal imaginar les runes perquè han desaparegut, 

cal imaginar els morts perquè han estat esborrats..."

Cal imaginar-nos en el pont
per poder reviure del nostre
violí, la bellesa, que és
l'estela, a vegades difusa,
per la nostra fosca història.


Democràcia, Autocràcia.
Capitalisme, Comunisme.
República, Monarquia.
Ric, per no desesperar-me...

Sota el pont, el buit.
Runes, vincles trencats
per un segon de ceguera,
per un acarnissat improperi
de la gran Humanitat.
Tranquils?
Les segones parts, diuen,
són més dolentes... més radicals.


De nit, el fred fa la resta:
noms i més noms es barallen
per renàixer de sota les cendres.
En el mur blanc on viu el xiprer,
ja no són res, ja no som res...


Tu, jove encara,
d'aquest present i futur.
Mirada nova, intel·ligència innata,
rebutja la immortal escòria reconeguda,
De la selva,
sigues l'ésser de lliures petjades,
el rei nu que ofegui el fals rugit
dels guanyadors mancats de mànigues amples.

I dalt d'aquest pont
ens mirem,
ens haurem de mirar,
ens hem de mirar,
per no ser nosaltres, sinó... tothom