Y ENTRE LIBROS ANDA EL JUEGO a Jordi Caminal: Romandre... amb mi

Al teu costat, els nostres somnis,
els nostres records, restaran sempre... amb tu.

De la terra,
tronc, arrels i un destí:
      branca a branca,
      fulla a fulla.

Ara, seu en aquest racó... amb mi.

Somia, davant la casa
dels meus records,
una antiga mimosa
al costat del remor suau
de l'aigua d'un aïllat estanc.
Encara es mouran
els taronges i daurats
sota el transparent mirall?

A la vida, escollim,
i la imprescindible memòria gravem
com el sol i la lluna, en el seu viatge,
ho fan amb el dia, ho pacten amb la nit.

Camins, camins...
      Tu, em vas agafar de la mà com si no res.
      Jo, com si tot...
Camins, camins...
      Els teus ulls, em van mirar com si no res.
      El meus, com si tot...
Camins, sempre diferents camins...

La vida, una llar de foc ben encesa:
      tot es crema menys la seva posada en escena,
      tot, és mirar-se als ulls agafats de les mans amb tendresa.
La vida, una llar de foc ben encesa:

      tot ho és, tot per ella ho fem,
      per no ser, tan sols, pols i cendres...

Terra, arrels, tronc...
Grogues, petites, les teves dolces flors...
A la teva ombra, al costat d'un estanc,

somiem taronges i daurats... tots dos.